HOLA

LA PORTA DEL CEL.

EXPEDICIÓ A LA PORTA DEL CEL

Dia 1

D'Alcoi a Tavascan i al refugi de Graus.

El dilluns de bon matí vam eixir d'Alcoi direcció a Pirineus per a realitzar la nostra expedició estival marmotera. Jordi ens va conduir fins a les muntanyes pràcticament sense que s'adonarem. Eren tantes les ganes de vore la neu, i els pics dels Pirineus que a Pablo i a mi ens va resultar un viatge curt i agradable.
Vam dinar i descansar a Rialp, al costat del càmping. Una tauleta a l'ombra i gespa per a fer una becaeta. Vam arribar pronte a Tavasacan, punt de inici de la nostra travessia. Ens vam esperar a que baixara un poquet la calor, vam deixar el cotxe al pàrking i vam iniciar la primera jornada direcció Graus. El camí remonta un barranc a la vora d'un riu tot rodejat d'arbres que ens feien més agradable la muntada. En poc més d'un hora érem al càmping de Graus, que disposa d'un refugi i a on vam fer nit. Aquesta primera jornada és curta i s'agraïx, després d'un dia de viatge en cotxe, per anar estirant les cames i preparar-se per al s'endemà.

Vam sopar botifarra amb mongetes i a dormir prompte ja que ens esperava la muntada al cim de Certascan.


Dia 2

De Graus a Certascan.

Després d'un desdejuni pagès en tota regla -amb llonganissa, pa en tomaca i altres espècies- vam fer una espectacular remuntada d'un riu a través de boscos i barrancs. Vam anar guanyant altura fins que vam arribar a l'alta muntanya, que pràcticament no abandonaríem fins baixar de la Pica d'Estats. Aquesta travessia de la Porta del Cel transcurreix per alta muntanya i que n'hi ha que estar un poquet en forma per a poder gaudir de quatre dies de muntanya pura pirenaica.

Vam deixar les motxilles al coll i vam fer el cim de Certascan. Aquest cim te unes vistes fantàstiques. Vam ser dalt gaudint del moment tot el que vam poder aguantar la brisa marinera -les fotos de rigor i dos cigarros.

El camí de baixada ens va portar fins l'estany de Certascan -el de major llargària de tot el Pirineu- a un cercle glacial impressionant. A la vora de l'estany es troba el refugi de Certascan, uno dels millor refugis del Pirineu. L'ajudant del guarda -Jordi, el Vasco- és un tio collonut, amb el que es vam pisar de riure. Va fer de DJ tota la vesprada -Bruce Springsteen entre altres- i per a sopar ens va cuinar uns canelons com si fora el segon dia de Nadal i ens vam sentir com a casa mentres sentíem les cançons de l'Ovidi Monllor, del que el vascu va resultar un gran fan.











Dia 3

Del refugi de Certascan al refugi de Pinet, França.

Al llarg del dia muntem fins quatre colls. Els dos primers, per camins d'alta muntanya ben marcats. Els dos últims, fins arribar al refugi de Pinet és una bogeria de camí pel que no passen ni les cabres. La jornada es fa molt llarga i n'hi ha que estar molt ben preparat físicament. Es més que recomanable dur GPS, els bancs de boira són abundants -un saludo per a Johnny, el perotet del nostre GPS. La jornada va acompanyada de unes vistes espectaculars del Pirineus, els cims i els estanys, els neveros -i sorprenentment per a ser alta muntanya- la verdor de tot el paisatges, ajuden a fer de la travessia una experiència inoblidable -el sopar al refugi de Pinet no és gens bo, pero les vistes son espectaculars i les birres són de mig litre.













Dia 4


Del refugi de Pinet fins al refugi de Vall Ferrera, passant per la Pica d'Estats.

La ascensió al cim de la Pica d'Estats des de Pinet és una de les més xules que hem fet. Remuntant les glaceres -recomanable petits crampons- fins guanyar el cercle glacial des del qual és possible fer diferents cims fins arribar a la Pica. Des d'aquí, les vistes de practicament tots el Pirineus, si el dia es clar, i la satisfacció d'haver arribat al punt més alt de la nostra travessia. La baixada fins a Vall Ferrera és igualment espectacular, encara que n'hi ha que apuntar que es fa una mica llarga quan tens ganes d'arribar.

Al refugi vam fer un bon sopar després d'unes birres ben guanyades i després d'una dutxa d'aigua calenta.







Dia 5.

De Vall Ferrera fins a Tavascan.

Després d'arribar al refugi de Baborte i asmorçar en bona companyia, vam fer el coll de la llacuna i la collada de Boldís i vam baixar pel camí alternatiu que ens va recomanar el guarda de Vall Ferrera, ja que era un dia boirós i amenaça pluja. L'alternativa baixa fins els prats de Boldís, deixant la Roca Cigalera a l'esquerra, per un camí molt ben traçat i travessant un boscos impressionants d'avets. Recomanable per a terminar la travessia fins a Tavascan on van dormir a un bon hotel i vam fer un sopar de comiat del viatge,després de fer-se unes birres pel poble i jugar a cartes a la habitació de l'hotel.
Eixa nit va nevar als cims i quan es vam alçar vam vore El cim de Certascan tot blanc. Una imatge per a recordar la resta de l'any amb anyorança i per a fer ganes de iniciar una nova travessia pròximament.