Friday, September 04, 2009

Wednesday, September 02, 2009

LA PORTA DEL CEL.




EXPEDICIÓ A LA PORTA DEL CEL

Dia 1

D'Alcoi a Tavascan i al refugi de Graus.

El dilluns de bon matí vam eixir d'Alcoi direcció a Pirineus per a realitzar la nostra expedició estival marmotera. Jordi ens va conduir fins a les muntanyes pràcticament sense que s'adonarem. Eren tantes les ganes de vore la neu, i els pics dels Pirineus que a Pablo i a mi ens va resultar un viatge curt i agradable.
Vam dinar i descansar a Rialp, al costat del càmping. Una tauleta a l'ombra i gespa per a fer una becaeta. Vam arribar pronte a Tavasacan, punt de inici de la nostra travessia. Ens vam esperar a que baixara un poquet la calor, vam deixar el cotxe al pàrking i vam iniciar la primera jornada direcció Graus. El camí remonta un barranc a la vora d'un riu tot rodejat d'arbres que ens feien més agradable la muntada. En poc més d'un hora érem al càmping de Graus, que disposa d'un refugi i a on vam fer nit. Aquesta primera jornada és curta i s'agraïx, després d'un dia de viatge en cotxe, per anar estirant les cames i preparar-se per al s'endemà.

Vam sopar botifarra amb mongetes i a dormir prompte ja que ens esperava la muntada al cim de Certascan.


Dia 2

De Graus a Certascan.

Després d'un desdejuni pagès en tota regla -amb llonganissa, pa en tomaca i altres espècies- vam fer una espectacular remuntada d'un riu a través de boscos i barrancs. Vam anar guanyant altura fins que vam arribar a l'alta muntanya, que pràcticament no abandonaríem fins baixar de la Pica d'Estats. Aquesta travessia de la Porta del Cel transcurreix per alta muntanya i que n'hi ha que estar un poquet en forma per a poder gaudir de quatre dies de muntanya pura pirenaica.

Vam deixar les motxilles al coll i vam fer el cim de Certascan. Aquest cim te unes vistes fantàstiques. Vam ser dalt gaudint del moment tot el que vam poder aguantar la brisa marinera -les fotos de rigor i dos cigarros.

El camí de baixada ens va portar fins l'estany de Certascan -el de major llargària de tot el Pirineu- a un cercle glacial impressionant. A la vora de l'estany es troba el refugi de Certascan, uno dels millor refugis del Pirineu. L'ajudant del guarda -Jordi, el Vasco- és un tio collonut, amb el que es vam pisar de riure. Va fer de DJ tota la vesprada -Bruce Springsteen entre altres- i per a sopar ens va cuinar uns canelons com si fora el segon dia de Nadal i ens vam sentir com a casa mentres sentíem les cançons de l'Ovidi Monllor, del que el vascu va resultar un gran fan.











Dia 3

Del refugi de Certascan al refugi de Pinet, França.

Al llarg del dia muntem fins quatre colls. Els dos primers, per camins d'alta muntanya ben marcats. Els dos últims, fins arribar al refugi de Pinet és una bogeria de camí pel que no passen ni les cabres. La jornada es fa molt llarga i n'hi ha que estar molt ben preparat físicament. Es més que recomanable dur GPS, els bancs de boira són abundants -un saludo per a Johnny, el perotet del nostre GPS. La jornada va acompanyada de unes vistes espectaculars del Pirineus, els cims i els estanys, els neveros -i sorprenentment per a ser alta muntanya- la verdor de tot el paisatges, ajuden a fer de la travessia una experiència inoblidable -el sopar al refugi de Pinet no és gens bo, pero les vistes son espectaculars i les birres són de mig litre.













Dia 4



Del refugi de Pinet fins al refugi de Vall Ferrera, passant per la Pica d'Estats.

La ascensió al cim de la Pica d'Estats des de Pinet és una de les més xules que hem fet. Remuntant les glaceres -recomanable petits crampons- fins guanyar el cercle glacial des del qual és possible fer diferents cims fins arribar a la Pica. Des d'aquí, les vistes de practicament tots el Pirineus, si el dia es clar, i la satisfacció d'haver arribat al punt més alt de la nostra travessia. La baixada fins a Vall Ferrera és igualment espectacular, encara que n'hi ha que apuntar que es fa una mica llarga quan tens ganes d'arribar.

Al refugi vam fer un bon sopar després d'unes birres ben guanyades i després d'una dutxa d'aigua calenta.







Dia 5.

De Vall Ferrera fins a Tavascan.

Després d'arribar al refugi de Baborte i asmorçar en bona companyia, vam fer el coll de la llacuna i la collada de Boldís i vam baixar pel camí alternatiu que ens va recomanar el guarda de Vall Ferrera, ja que era un dia boirós i amenaça pluja. L'alternativa baixa fins els prats de Boldís, deixant la Roca Cigalera a l'esquerra, per un camí molt ben traçat i travessant un boscos impressionants d'avets. Recomanable per a terminar la travessia fins a Tavascan on van dormir a un bon hotel i vam fer un sopar de comiat del viatge,després de fer-se unes birres pel poble i jugar a cartes a la habitació de l'hotel.
Eixa nit va nevar als cims i quan es vam alçar vam vore El cim de Certascan tot blanc. Una imatge per a recordar la resta de l'any amb anyorança i per a fer ganes de iniciar una nova travessia pròximament.


Tuesday, January 30, 2007

PRIMER CIM AMB NEU 2007

Aquí podeu vore l'Aitana nevada aquest cap de setmana desde Benilloba.

I l'ascenssió en solitari aquest diumenge al cim de la Serrella. Vaig estrenar les polàines patrocinades per l'Edu i la Silvia (la puta el reixos).
A vore si s'animem i organitzem alguna excursioneta.

Les marmotes boges encara tenen molts cims per montar i el mateix nombre de dinars per a gaudir del vi, del menjar i dels amics

 Posted by Picasa

Friday, January 19, 2007

VIAJE PIRINEOS: JUEVES 27 JULIO by Jesús

CANCIÓN: Me voy – Julieta Venegas

Recogida y vuelta.

Comemos en super-asquerosa-área de servicio.


Y, EN GENERAL,

Edu colgado del móvil y de Internet, jodido por no subir 3000les todos los días.

En general, creo que cada uno a estas alturas, ya sabe qué cosas de su carácter molestan a los demás y evitó mostrarlas. Hubo mucho amor.

HASTA EL AÑO QUE VIENE

VIAJE PRINIEOS: MIÉRCOLES 26 JULIO by Jesús

CANCIÓN: Años 80 – Los Piratas

Subimos a Posets por el lado fácil. Verdú se vuelve. Está jodido. Cinco horas en subir y bajar. Ya estamos super entrenados, cantando, charlando, alucinante.












Bajamos al coche, fotos en la cascada y camping a comer. Piscina y Benasque.



Cena en asador. Otra vez al irlandés a jugar a los dardos, pero sin tequilas.

Thursday, January 18, 2007

VIAJE PIRINEOS MARTES 25 DE JULIO by Jesús

CANCIÓN: Moriría por vos - Amaral

Subimos sólo 4 al Perdiguero, límite con Francia. Arriba, un montón de vascos hablan castellano hasta que llegamos nosotros. Nos enseñan la ruta hasta el Posets Isaías y quien esto suscribe deciden no subir.



No recuerdo más.

VIAJE PRINIEOS: DOMINGO 23 DE JULIO

CANCIÓN: Un buen día – Los Planetas

Preparación para subida al refugio Estos. Recogemos 2 autoesptopistas “bombonets” barranquistas, Clara y ... Culo de melocotón.

Alguna bossada.

Llegamos a parking de Estós. Subimos hacia el refugio a través del valle de los tábanos.



Al llegar arriba, Segura se ha dejado los crampones y decide no subir al Perdiguero.

VIAJE PIRINEOS: SÁBADO 22 JULIO: DESCANSO Y JUERGA by Jesús

CANCIÓN: "Menphis blues again" – Kiko Veneno

Nos levantamos tarde. Lectura matutina y vespertina.

Por la tarde, llega una parejita andando y se quedan cerca. Más tarde, un autobús de polacos que invade nuestro sector del camping. Gracias a Edu no nos montan tiendas dentro de nuestras tiendas.

Y por fin, la noche:

Primero, cervezas preliminares, donde la camarera machota me coge manía. Cena en asador, carne al peso.

Pub con tías y reaggeton. Verdú nos lía a un extraño juego de dardos y tequilas, del que salimos perjudicados.

De ahí, a otro pub de "guitarreo y música española", "Disco Chema", donde Verdú nos arrastra a entrar a dos tías, Raquel y ... que se quedan con nosotros. El DJ sale detrás nuestro al salir "eh, que os he puesto una canción y no me lo habéis agradecido". "Gracias, tío".

De ahí a la verbena más cutre que hemos presenciado (y hemos estado en unas cuantas), donde entramos a la parejita citada cuatro párrafos más arriba. Resultan ser checos haciendo la transpirenaica. Olvidamos Raquel y .... Las invitamos a copas en un irlandés. Luego, ellas nos llevan a otro irlandés (después de equivocarse de calle y entrarnos en un callejón), de donde, por indicación de la parte más adulta de la expedición y ante la incredulidad general, nos vamos a dormir.



En la puerta de la furgoneta, nos abrazamos "Hemos ligado!!!!". Al llegar al camping, una valla nos impide el paso, "Derribad la valla"

VIAJE PIRINEOS VIERNES 21 JULIO (by Jesús)


CANCIÓN: No quedan días de verano (Amaral)


8.30 Travesía a la Vall de Ramunyé, donde unos niños nos llevan la delantera un rato, hasta Paso Rotjan.

Dejamos a la derecha Periguero y pasamos a Vall de Lliterola. Subiendo, el que suscribe habla demasiado, hacemos propósitos de curso nuevo (blog musical).










Vemos marmotas

La bajada, muy empinada a veces, atravesando algunos neveros.

Comiendo, hay un roce entre un águila calzada y una marmota.

Por la noche, mucha mucha risa con anécdotas: "pasa, pasa", "between, if, if" y "Al suelo".

Friday, December 22, 2006

AHORA SUBE CLARA



Imágenes de la tarde del miércoles, en plan Heidi y Pedro.

Iván y yo disfrutamos de lo lindo tirándonos por la nieve.

Los 15 euros mejores gastados de mi vida (el trineo).

Nos vemos el sábado.

Besos.

Xuxo

Wednesday, December 20, 2006

En una galaxia, muy, muy lejana.....





Hola tíos, aprovecho las nuevas tecnologías y el blog de mi amigo el Capitán Ofegabous, para colgar algunas fotitos de nuestra estancia en Arteas de Arriba.
La verdad es que tuvimos una estancia cojonuda, buena comida, buen fuego, buenas risas y charlas, aunque para mi gusto faltasteis muchos amigotes que nos hicieran más llevadero eso de estar encerrados tres o cuatro días con Marcky.
Cuantos más hubiesemos sido, a menos hubiesemos salido, ya me entendeís, je, je... Como reparte el tío cabrón.
Por todo lo demás muy bien. Juanito se trajo su famoso avioncete de aeromodelismo y lo hizo vuelar entre los árboles con unas cuantas hostias de impresión, incluida una en lo alto de un pino al que el Sr. Capitán se encaramó como en sus viejos tiempos.
Pero la que mejor se lo pasó fue la Srta. Julia Pla Bueno, con el jueguecito del diccionario. Se meaba de la risa, como todos, pero ella le daba más importancia diciendo que por estas cosas había vuelto a su tierra, que los ingleses son muy sosos, vamos...
En las fotos adjuntas se ve al Marcky haciendo el tontito junto a una estatua de Michael Jackson, al Sr. Juanito en la semioscuridad de la fortaleza de Begis, a las chicas que se nos vuelan y ya metiditas en un coche.